Creuem la frontera entre Cambodja i Vietnam a peu, acompanyats d'uns anglesos que hem conegut a Sem Monorom (Harry i Chloe) i arribem a Saigon (ciutat Ho Chi Minh). És una ciutat enorme, amb un trànsit horrorós, riuades de motos interminables, una boira constant de contaminació i llums de neó per tot arreu, als cartells que omplen els carrerons estretíssims i laberíntics i als gratacels altíssims i súper moderns. Una ciutat bastant grisa, però que vam trobar plena de flors, decoracions i llums de mil colors, i és que d'aquí 15 dies se celebra el cap d'any vietnamita, el Tet, i ho estan preparant tot pel gran festival. De gratacels, n'hi ha un que és una mena d'hotel vela que té un mirador al pis 48 (encara en vam comptar uns 15 més per damunt). Tot aquest barri està ple de restaurants de categoria, botigues de Gucci, Dior, Zara, etc. etc. Veus cartells de propaganda del govern amb la falç i el martell comunista al costat d'un McDonalds.
Doncs això, que ens hem passat un parell de dies en aquesta ciutat tan boja i extranya, que no sabem ben bé si ens ha agradat o no... hehehe
Abans de marxar hem anat a fer la visita obligada als túnels de Cu Chi, unes galeries subterrànies que l'exèrcit del Vietcom va utilitzar durant la guerra. Un parc temàtic de les seues proeses militars que suposo que sí que val la pena visitar (la història és molt bèstia, veus tot de trampes mortals i esgarrifoses que amagaven per la selva i pots entrar dins d'un túnel), però que també ens deixa un regust de boca estrany, ja que la visita inclou poder disparar armes reals, pistoles, metralladores... No seria més lògic que en un lloc així es fes una mica de pedagogia antibel.licista? En fi, molt trist... Sobretot veure que és un èxit absolut.
També vam aprofitar per visitar una església caodista, una religió que només existeix aquí i que és com una mescla de budisme, taoisme i confusionisme. Adoren a Jesús, Buda, Moisès i consideren profetes a Víctor Hugo, Shakespeare i altres escriptors i poetes xinesos. La seva església és una catedral immensa de colors llampants, columnes en forma de drac, ulls que et vigilen per tot arreu i una bola blava al mig de tot amb un ull. Vam poder veure una missa i tot un espectacle, penjo fotos perquè no es pot explicar: tots de blanc menys els jefes que van de colors (un per cada religió) tovallons al cap... XD
I res, que després de totes aquestes rareses i contradiccions, comencem a tirar cap al nord amb bus nocturn (una passada) i fem paradeta ràpida a Ninh Hoà, a la platgeta, però toca dia de pluja... Això, però, ens permet passejar pel poble, que és zero turístic i on tothom riu i et saluda, i conèixer gent com la Hoa i la Hông amb les que sense parlar anglès ens comuniquem de forma senzilla i ens regalen rialles i grans moments amb regatejos inclosos... :p
Ara a agafar tren nocturn i demà ja serem a Hoi An! :)
Un petonàs!
A&A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada