Després de Siem Reap vam anar cap al nord oest, a la província de Mondulkiri a prop d la frontera amb Vietnam perquè havíem llegit que en aquesta zona hi havien elefants i alguns projectes que promouen un turisme que no els exploti i pugui revertir cap als pobles de la zona.
Vam arribar a Sem Monoron i vam anar a parar a un lloc molt recomanable, Happy Elephant, on tenen bungalous de fusta escampats per la muntanya, molt senzills i barats, i un bar xulíssim amb un mirador al bosc, menjar boníssim i un ambient molt bonic.
El primer dia el vam passar tranquils, rodant amb moto i visitant la zona pel nostre compte.
El segon dia vam voler fer una excursió per veure elefants. Ens feia molts il.lusió veure'n que estiguessin amb més o menys llibertat (teníem clar que no volíem montar-los, sinó simplement poder-los veure de prop), però no les teníem totes de què trobaríem. I la sorpresa va ser molt bona. :)
Anàvem amb un grup de 8 persones (maquíssims, amb qui també hem compartit rialles, estones de bar i cerveses) i un guia que ens va portar fins a un poblat d'una ètnia i allà vam començar a caminar cap al bosc. Al cap de mitja horeta ens fa parar i comença a fer uns crits cap a la muntanya del davant i, al cap d'una estona, comencem a veure entre els arbres a dos elefants que venen cap a nosaltres!!!! Moment màgic. Cadascun anava amb el seu mahout, que seria el seu pastor, i eren un mascle i una femella. Els vam estar donant esmorzar (plàtans) i després mirant com anaven pasturant i passejant per allà. Després de dinar, vam baixar al riu amb els elefants altre cop i vam banyar-nos amb ells, els vam rentar el fang que s'havien posat abans, les orelles... Increíble una experiència preciosa, la veritat.
Això forma part d'un projecte, Mondulkiri Elephant Project (ja us posaré la web quan puga) de recuperació dels boscos de la zona, protecció dels elefants i possibilitats de feina per a la gent dels pobles de diverses ètnies minoritàries.
I res, després d'aquesta última parada cambodjana inesperada que ha valgut tantíssim la pena, tornem cap al Vietnam, concretament cap a Saigon, o Ho Chi Ming City, a passar de la calma absoluta de la vida rural al caos, llums de neó, motos, soroll i contaminació màxims!!!! A veure quants dies aguantem aquí... ;p
A&A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada