Illa de Cat Ba i badies de Ha Long i Lan Ha

Hem passat cinc dies fantàstics saltant d'illa en illa, passejant en barca, fent unes rutes en kayac increíbles (passant per grutes fosques i llargues que acaben en una llacuna a l'interior de la muntanya), menjant de meravella i traca final a la Monkey Island, on hem dormit en un bungalou preciós davant de la platja i hem conegut uns monets addictes a la xocolata (de menjar). Hem tingut sort perquè ens ha fet prou bon temps, ara som molt al nord i aquí és hivern (no tan hivern com a casa, però no és clima tropical), i ens hem pogut banyar i tot! :)
Cal dir que llogar un creuer per aquí ha estat tota una experiència. La badia de Ha Long és una parada quasi obligada per tothom que viatja al Vietnam i havíem llegit que els creuers estaven molt massificats, que eren cars i que havia de quedar molt clar què es lloga per no tindre disgustos. Nosaltres ho vam llogar des de Cat Ba, no des de la ciutat de Ha Long que és d'on surten la majoria, i vam fer la badia de Lan Ha  més al sud, igual de bonica i molt menys turística, i una incursió a Ha Long. Molt recomanable, hem estat pràcticament soles i el paisatge espectaculant!
Teníem una barca per nosaltres sols amb un guia que parlava poc anglès, cuiner i capità. Això sí, la nit que vam passar a la barca mos van portar a la casa flotant d'uns col.legues, en teoria sopàvem allà i, no sé si ja era pre-celebració del Tet, se van muntar lo festival amb música màquina vella a tope (els hi encanta) i ben borratxos tots. Mos van convidar a la festa i guai, però vam acabar dormint allà, cosa que no volíem, però bueno, fan una mica amb tu lo que volen!
I res, ara ja som de camí a Ha Noi, on vam començar i acabarem. Avui és la nit de cap d'any i demà el Tet, l'any nou, l'any del gall. Mos han dit que Hanoi es buida molt pel Tet perquè és una festa familiar i tothom se'n va al poble a veure la família. Ja ens està bé. A veure com ho trobem. :)
Chuc munq nam moi! (Bon any nou!)

Phong Nha i Tam Coc

Després de Hue vam anar a Son Trac un poble al parc nacional de phong nha ke ban, zona de muntanyes de pedra caliça, rius, coves i selva que s'extén fins a la frontera amb Laos. Allà vam estar rodant amb motos i barques per les muntanyes i coves i vam anar a petar a llocs espectaculars. La cova Paradise, que és enorme i la cova de Phong nha, on entres amb barca i que està a tocar del poble mateix. Nosaltres vam anar pel nostre compte i vam veure només la punta de l'iceberg, ja que per la zona està ple de coves (entre elles la més gran del món, Son doong, descoberta fa pocs anys) i d'espais i jungla per explorar i descobrir. Un lloc que hem fet amb un parell de dies però on podries estar un bon temps i fer expedicions o aventures. (Això sí, les expedicions no són barates).

Vist el temps i la pluja , d'allà vam anar cap a Tam Coc (que vol dir "tres coves" a Ninh binh) un poblet entre arrossars, muntanyetes i rius conegut com el Halong a la terra i un dels llocs que teníem clar que volíem veure. El primer dia vam estar rodant amb moto i vam veure algun templet i la zona per carreteretes. També vam pujar a la muntanya del drac la Mua cave.
L'endemà ben d'hora vam fer l'excursió amb barca pel riu i les tres coves, que va ser espectacular ja que no hi havia ningú (és un destí molt turístic) i estaven tots els pagesos plantant a mà i un a un planters d'arròs amb mitja cama dins del fang al costat del riu mateix. Els barquers (en el nostre cas, barquera) mouen els rems amb els peus com si fos una bici. Vaya cracks!! La llàstima és que aquests dies el cel està grisot, fa fresca i, clar, els camps estan plens de fang, aigua i en algun cas comencen a veure els pelets verds dels brots d'arròs. En un parell de mesos això estarà com a les postals, però el paissatge i les muntanyes de bola de drac ens han encantat.

Per rematar la nostra estada vam sopar amb la família de l'hotel i una parella d'argentins una menjada típica i va ser una passada. Vam menjar a terra amb palillos (això ho fem sempre) i la senyora ens va preparar diferents rollitos (nem ram) de fet els més bons que hem tastat fins ara, i també una cosa que es fa molt per aquí que es posa a taula o terra un bol amb carn, altre amb verdures i enciam, i fruita, arròs i fideus i cadascú es fa el seu propi rotllet amb paper d'arròs. Boníssim! Vam xerrar i riure molt ja que sabem dir algunes coses en vietnamita i això els encanta ;) i tb hi va tenir a veure la cervesa (bia) i sobretot el licor d'arròs casero (el riu, que és potent) que ens vam fotre mentres sopàvem. De fet ,volien emborratxar-me ja que  em deien veure a trago mentres sopàvem i no vam parar de brindar. Yoooô!!! ;) Vam aguantar el tipo i va ser el millor menjar del viatge! Com a curiositat, el jefe de l'hotel treballa a Hanoi al ministeri d'afers exteriors, la dona és profe de física i eren fills de Vinh, el poble natal de Hochimin, el tio Ho. El Tuk , el seu cunyat que és qui ho porta, un sol
;)

Hue, la ciutat imperial

Marxem de Hue després de fer una parada ràpida de camí cap al nord. I és que ja som a més de la meitat del viatge i tenim clares algunes parades que volem fer amb calma i sense haver de córrer. Per això, arribem de tarda, fem passejada de reconeixement i acabem fent unes birres amb un madrileny que coneixem. Un bon person! XD
De Hue ens interessava visitar l'antiga ciutat imperial, on van viure els reis de Vietnam fins a meitats del s. XX, tot i que no teníem clar com ho trobaríem perquè durant la guerra ho van bombardejar i destruir molt.
Hi ha una bona part que està en ruïnes, però han reconstruït uns quants edificis i les muralles i portes hi són quasi totes. Edificis rojos, amb inscripcions en xinès, poemes i escultures d'animals mitològics que representen l'emperador, temples dedicats als reis, jardins immensos... Vaja, que ens ha agradat molt.
I després d'un matí esgotador, un bon dinar de plats típics de Hue (boníssims i vegetarians!!), massatge i autobús cap al nord!
Propera parada: Son Trach, parc nacional de Phong Nha-Ke Bang (on hi ha la cova més gran de món) i ruta Ho Chi Min. Pugem a la muntanya :D

Llums i colors a Hoi An

Hoi An és una ciutat preciosa, molt diferent de les que hem vist fins ara. El centre està tallat al trànsit de motos i cotxes i se'ns fa molt extrany estar passejant sense sentir els pitos dels cotxes i autobusos, soroll de trànsit constant... Molt agradable. Carrers amb cases antigues de fusta, d'estil japonès, i fanalets de llum per tot arreu.
A més de tota la decoració pel Tet (el cap d'any vietnamita): flors, cartells, altars al davant de les botigues amb incens, pollastres (perquè comença l'any del pollastre), etc. Passejant per allà ens topem amb un grup de vietnamites jugant al "bingo vietnamita", que de bingo no en té res: estan en una plaça, cada equip en una petita torre de bambú, una noia canta una història mentre va traient unes fustes amb uns dibuixos. Qui té el dibuix guanya. Molt curiós.
Dormim als afores de Hoi An, en una zona plena de camps d'arròs, a casa del Vu i la Vy, que està embarassadíssima i acabem de veure per Facebook que ja ha tingut la nena! :D
El camí de casa a Hoi An el fem en bicicleta i acaba sent de les millors parts d'aquesta parada.
També aprofitem per anar a visitar uns temples que hi ha a pocs km, a la muntanya de l'aigua. Uns temples a dalt d'una muntanya de marbre que per arribar-hi has de pujar mil escales. Després pots anar explorant la muntanya i trobes coves amb estàtues de buda esculpides directament a la roca, altars per tot arreu i molts turistes.
El lloc és preciós.
De tornada fem la parada friki de rigor i visitem un complex hoteler que té edificis fets amb canya de bambú, sense atornillar, només lligada amb cordes. Un dels edificis és un restaurant immens amb cúpules i columnes en forma d'arbre. Un lloc preciós però de superluxe, no per a nosaltres. Això sí, ens deixen entrar i passejar-nos per on vulguem, cosa que a casa nostra no passaria ni de conya, i ens gastem en dos cafès el que ens gastaríem en menjar tot un dia sencer. Per cert, el menjar de Hoi An, espectacular, crec que com més pugem més bo és! ;)
Petons!