Llums i colors a Hoi An

Hoi An és una ciutat preciosa, molt diferent de les que hem vist fins ara. El centre està tallat al trànsit de motos i cotxes i se'ns fa molt extrany estar passejant sense sentir els pitos dels cotxes i autobusos, soroll de trànsit constant... Molt agradable. Carrers amb cases antigues de fusta, d'estil japonès, i fanalets de llum per tot arreu.
A més de tota la decoració pel Tet (el cap d'any vietnamita): flors, cartells, altars al davant de les botigues amb incens, pollastres (perquè comença l'any del pollastre), etc. Passejant per allà ens topem amb un grup de vietnamites jugant al "bingo vietnamita", que de bingo no en té res: estan en una plaça, cada equip en una petita torre de bambú, una noia canta una història mentre va traient unes fustes amb uns dibuixos. Qui té el dibuix guanya. Molt curiós.
Dormim als afores de Hoi An, en una zona plena de camps d'arròs, a casa del Vu i la Vy, que està embarassadíssima i acabem de veure per Facebook que ja ha tingut la nena! :D
El camí de casa a Hoi An el fem en bicicleta i acaba sent de les millors parts d'aquesta parada.
També aprofitem per anar a visitar uns temples que hi ha a pocs km, a la muntanya de l'aigua. Uns temples a dalt d'una muntanya de marbre que per arribar-hi has de pujar mil escales. Després pots anar explorant la muntanya i trobes coves amb estàtues de buda esculpides directament a la roca, altars per tot arreu i molts turistes.
El lloc és preciós.
De tornada fem la parada friki de rigor i visitem un complex hoteler que té edificis fets amb canya de bambú, sense atornillar, només lligada amb cordes. Un dels edificis és un restaurant immens amb cúpules i columnes en forma d'arbre. Un lloc preciós però de superluxe, no per a nosaltres. Això sí, ens deixen entrar i passejar-nos per on vulguem, cosa que a casa nostra no passaria ni de conya, i ens gastem en dos cafès el que ens gastaríem en menjar tot un dia sencer. Per cert, el menjar de Hoi An, espectacular, crec que com més pugem més bo és! ;)
Petons!