Després de Hue vam anar a Son Trac un poble al parc nacional de phong nha ke ban, zona de muntanyes de pedra caliça, rius, coves i selva que s'extén fins a la frontera amb Laos. Allà vam estar rodant amb motos i barques per les muntanyes i coves i vam anar a petar a llocs espectaculars. La cova Paradise, que és enorme i la cova de Phong nha, on entres amb barca i que està a tocar del poble mateix. Nosaltres vam anar pel nostre compte i vam veure només la punta de l'iceberg, ja que per la zona està ple de coves (entre elles la més gran del món, Son doong, descoberta fa pocs anys) i d'espais i jungla per explorar i descobrir. Un lloc que hem fet amb un parell de dies però on podries estar un bon temps i fer expedicions o aventures. (Això sí, les expedicions no són barates).
Vist el temps i la pluja , d'allà vam anar cap a Tam Coc (que vol dir "tres coves" a Ninh binh) un poblet entre arrossars, muntanyetes i rius conegut com el Halong a la terra i un dels llocs que teníem clar que volíem veure. El primer dia vam estar rodant amb moto i vam veure algun templet i la zona per carreteretes. També vam pujar a la muntanya del drac la Mua cave.
L'endemà ben d'hora vam fer l'excursió amb barca pel riu i les tres coves, que va ser espectacular ja que no hi havia ningú (és un destí molt turístic) i estaven tots els pagesos plantant a mà i un a un planters d'arròs amb mitja cama dins del fang al costat del riu mateix. Els barquers (en el nostre cas, barquera) mouen els rems amb els peus com si fos una bici. Vaya cracks!! La llàstima és que aquests dies el cel està grisot, fa fresca i, clar, els camps estan plens de fang, aigua i en algun cas comencen a veure els pelets verds dels brots d'arròs. En un parell de mesos això estarà com a les postals, però el paissatge i les muntanyes de bola de drac ens han encantat.
Per rematar la nostra estada vam sopar amb la família de l'hotel i una parella d'argentins una menjada típica i va ser una passada. Vam menjar a terra amb palillos (això ho fem sempre) i la senyora ens va preparar diferents rollitos (nem ram) de fet els més bons que hem tastat fins ara, i també una cosa que es fa molt per aquí que es posa a taula o terra un bol amb carn, altre amb verdures i enciam, i fruita, arròs i fideus i cadascú es fa el seu propi rotllet amb paper d'arròs. Boníssim! Vam xerrar i riure molt ja que sabem dir algunes coses en vietnamita i això els encanta ;) i tb hi va tenir a veure la cervesa (bia) i sobretot el licor d'arròs casero (el riu, que és potent) que ens vam fotre mentres sopàvem. De fet ,volien emborratxar-me ja que em deien veure a trago mentres sopàvem i no vam parar de brindar. Yoooô!!! ;) Vam aguantar el tipo i va ser el millor menjar del viatge! Com a curiositat, el jefe de l'hotel treballa a Hanoi al ministeri d'afers exteriors, la dona és profe de física i eren fills de Vinh, el poble natal de Hochimin, el tio Ho. El Tuk , el seu cunyat que és qui ho porta, un sol
;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada