Vam creuar a Cambodja per carretera des de Ha Tien ( Vietnam) x anar a la capital del pais. El viatge va ser llarg, amb un paissatge molt bonic d'arrosals, cases aixecades amb sostres de palla i monjos taronges. xo ens vam passar mig viatge tirats esperant i canviant busos x culpa de contractar un suposat viatge directe....
Finalment vam arribar de nit a phnom penh, on la miseria de les ciutats es va fer notar mentres ens endinsavem amb el bus.. carrers sense asfalt ni llum, barraques de xapa, olor de plastics cremats, gent x terra i bars lluminosos amb noies... En parar a l'estacio de busos vam agafar un tuk tuk ( mototaxi) que ens va dur cap al centre ( the river side) que es la zona turistica i financera on la situacio era una mica dins la "zona de confort" i on vam estar regatejant fins aconseguir un bon hotel a bon preu. (15$ hab amb aire acondicionat i piscina) El nostre carrer era al mig del rovell de l'ou i vam sortir a menjar i fer un tomet. El sopar espectacular i barat, xo ens va xocar moltissim veure tot d bars amb dones exhibint-se k basicament venien cerveses i suposem k sexe i nomes veiem xel carrer homes blancs sols cosa k ens va repugnar. També gratacels i cartells amb "Oportunitats de negoci" invertint en construcció...
L'endemà xo en sortir d bon mati x anar a visitar el museu k voliem veure i pensant k despres marxariem vam començar a canviar la nostra manera d mirar i vam descobrir gent somrient i extremadament amable i agradable, temples budistes meravellosos, on sense donarnos compte vam acabar en un llok super autentic i sense turistes amb un monjo vell que nomes parlava cambodjà k ens va "beneir" (?) i ens va seure davant en un buda i ens va començar a recitar mantres fent-nos viure un moment inexplicable i preciós i que ens va permetre reconciliarnos amb la ciutat.
Després d'això visites al mercat, incens, currys i sucs de fruita, menjars de carrer i de cases colonials, museu nacional amb estatues d'angkor, i incursio en el mon tenebrós de la trista història recent daquest pais a la presó s-21. La del genocidi dels khmers rojos, pol pot, el germa numero 1 , k nomes amb 4 anys 1974-1979 , quan tothom pensava k per fi hi hauria pau amb la independencia i la fi de les guerres contra americans i francesos, en pujar al poder va matar 1 de cada 4 cambodjans amb el seu regim. "L'angkar" k preconitzava l'abandó de les ciutats i la suposada col.lectivitzacio de la propietat, van expulsar a tothom de la ciutat i la van dur al camp a treballs forçats de misèria, van tancar escoles, van abolir la moneda i aniquilar qualsevol tipus d manifestacio cultural o intelectual o qualsevol opinio fins arribar a la paranoia de matar qualsevol, home dona o nen. Ningu no va fer res i fins fa ben poc no s'havien ni jutjat. Una història molt dura k jo diria k supera la del nazisme i tot pel sense sentit k es tota ella i lo real k lamentablement és.
Tot i això ens kedem amb la gent d'aki i amb l'energia k desprenen per poder afrontar una cosa aixi, aixecarse i seguir endavant. Tambe ens enduem l'energia de l'associacio cambodja living arts k organitzen cada vespre dances tipiques i que han recuperat tradicions de tot el pais i l'art com a vehicle de recinciliacio, transformacio i autoestima dels valors culturals propis. Un espectacle amateur altament professional i recomanable que albira un futur millor x les noves generacions i que dona noves sortides a la població.
A partir dara ens enrecordarem del 17 dabril, de les victimes de les mines d'aquest pais i la mirada i somriure de la seva gent sens dubte. Amor i tristesa. Aw khnog ( gràcies)
Seguim cap a siem reap a veure unes de les maravelles del món, els temples d'Angkor.
A&A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada